ABEL, RAÚL y JOSÉ BENAVENTE EN LA MITJA MARATÓ DE CASTELLÓ

Hola a tots:

El diumenge 8 de novembre, com fa trenta-dos anys, Castelló va viure una nova edició de la Mitja Marató ciutat de Castelló. 

Són moltes les vegades que he participat en aquesta "lluitadora" cursa que ha sapigut renovar-se i adaptar-se a les circumstàncies. Pionera en el calendari autonòmic de mitges a principi de temporada, no estan sent anys fàcils per una cursa tan arraigada com la Mitja de Castelló. La feroç competició (almenys així es perceb des de fora) que hi ha amb altres curses importants en dates molt similars, està afectant al volum de corredors.  

Sembla paradògic, però les coses són així, passem de no tenir quasi curses a tenir-ne més que corredors i som capaços d'organitzar curses amb les mateixes distàncies tan juntes en el temps que, encara que vulgues, no pots anar-hi a les dues. Has de decidir-te per unes o altres. 

A partir d'ahí és el criteri del corredor el que fa que et decantes per una o per l'altra. Fonamentalment és la proximitat, el desenvolupament dels entrenaments durant l'arranc de la temporada, juntament amb la voluntat manifesta de participar en una o altra cursa, la que acaba finalment decantant la decisió cap a una mitja i/o una marató i l'altra.  

Anant a l'edició d'enguany, tres corredors del grup van participar en la calurosa jornada de diumenge: Abel, Raul i José Antonio, acompanyats per un altre atleta del C.A. La Nucía, habitual en aquest bloc, el gran Michael. 

Amb objectius diferents, tots quatre afrontaven la cursa. 

• Abel; com a preparació de la marató de Florència. 
• José Antonio, de guia de Raúl 
• Raúl per tractar d'assolir marca personal 
• Michael, buscant fer millor marca que a l'última mitja que va participar. 

Abel, com havien acordat, eixia a rodar a ritme viu i en progressió. Malauradament, al primer terç de la cursa va notar unes molèsties al pubis que li van impedir mantenir el ritme previst, haguent d'aminorar "la marxa" de 4'06'' a 4'29''-4'30''.  Tot i que les sensacions de càrdio i forces van ser molt bones, les molèsties musculars van estar més greus del que en principi pensàvem. Després de les proves mèdiques es confirma una pubalgia que el tindrà parat uns deu dies aproximadament i veurem si pot acabar la marató que tenia en ment. Des d'ací tots els del grup t'enviem molts ànims i molta força per a que te recuperes prompte i pugues, com a mínim, participar en la prova en la que portes tres mesos preparant amb tanta dedicació. ÀNIM!!! 

José Antonio: després d'haver assolit marca personal feia tres setmanes, volia estar al costat del seu germà Raúl per ajudar-lo a portar un ritme constant i donar eixa empenta en els moments delicats que tot corredor passa en una mitja. Gran treball, com no podia ser d'altra forma, d'un corredor experimentat com José. 

Raúl: Amb molta il·lusió afrontava la seva primera participació en la mitja de Castelló. Els entrenaments ens donaven evidències que l'estat de forma era l'òptim i que els ritmes que perseguiem podien ser una realitat. A vegades el cos és "capritxós" i vet tú si va ser alçar-se tant d'hora per anar des de La Nucía fins a Castelló el mateix matí, si va ser la calor o totes dues juntes, però les sensacions en l'escalfament no van ser les esperades. Encara que no era el guió previst, Raúl s'amoldà a la situació i lluny de tirar-se a la piscina, va saber regular i controlar el ritme a les sensacions que tenia. Finalment, acabà amb una marca de 1h 22' i 26'', que suposa millor marca personal i córrer a una mitjana de 3'55'' per km aproximadament i amb la sensació que més d'hora que tard arribarà eixa 1h 20' que persegueix.  Estic segur, sols és qüestió de trobar el dia; clima, circuit i bones sensacions. VAMOSSSS!

Michael: Que havia participat feia tres setmanes en una mitja marató i havia baixat d'hora vint, afrontava la cursa per tractar de fer una marca similar i, a ser possible, una miqueta per sota. Finalment, la cosa va quedar a la par respecte de la mitja passada, la qual cosa demostra que Michel és un gran corredor de mitges maratons i que està en una gran estat de forma, al ser capaç de repetir pràcticament la mateixa en tres setmanes. Ànim que a la propera segur que te surt eixa marca que busques per sota de 1h 19' 

Com a menció especial i perque em fa molta il·lusió que així haja segut, comentar l'excel·lent cursa d'un estratosfèric corredor i amic com és Sergi Ruiz, qui ha guanyat l'edició d'enguany de la mitja amb un temps de 1h 10' (sense paraules..) 

Sergi és un d'eixos corredors talentonsos per naturalesa o com es diu en l'argot popular "tiene una calidad brutal". He estat reflexionant i si soc sincer, conec a molt pocs corredors/atletes amb tant talent innat per a l'esport de resistència, (Miguel Àngel Carvajal, en la marxa, seria un altre exemple). 

Amb Sergi he passat moltes hores d'entrenos, concentracions, acampades i competicions i he vist el que ha esta la seva progressió des de la dècada del 80.

Durant tots aquests anys l'he vist córrer tàcticament magistral en distàncies tan dispars com 1500, 3000, en pista coberta i al aire lliure, 5.000, 10.000 (pista i ruta) mitja marató i en marató... fent que m'emocione amb les seves victòries i registres, per això, des d'ací m'agradaria fer-te arribar la meva alegria i donar-te un fort abraç virtual perque t'ho mereixes, "caduferet, però de lo milloret que conec" ja, ja 

Espero seguint contant aventures teves per ací... ÀNIM. 

 Sergi Ruiz, guanyador de la 32a edició de la mitja marató de Castelló 2015. 

Per acabar, com dia al principi de l'entrada, tinc un deute amb Castelló, la ciutat que me va formar i me va veure créixer esportivament i on he deixat moltíssims records i amics.. per això, el dia que puga córrer amb normalitat, participaré en totes les curses en les que siga capaç. 

Allí vos espero a tots. 

Fins llavors, SALUT! 

WEB OFICIAL