19 nov. 2014

MARATÓ i 10k VALÈNCIA 2014: NOSALTRES VAM ESTAR!

Hola a tots: 


Com cada any, des de fa més de 30, València presenta una nova edició de la prova més apassionant i dura de la cursa a peu; la marató. 

Cal destacar l'augment de la participació que està experimentant la marató en l'últim lustre. 
Pel que estem veient qui portem anys correns, a totes les maratons, com a mínim, la participació s'ha duplicat però, en el cas de València, aquest augment encara ha estat més cridaner, ja que en l'última dècada s'ha quintuplicat!! Recorde edicions en les que erem dos mil i pico corredors en Campanar per pendre l'eixida... Si no comptem la cursa paral·lela dels 10k, superem els deu mil inscrits des de fa varies temporades. 

En aquest sentit, he de felicitar a l'organització per l'esforç que està realitzant any rere any, per fer que València siga un referent en el circuit mundial de maratons. 

Superades ja les incidències d'altres edicions; simultanietat de les dues curses, aglomeracions per recollir els dorsals, falta de previsió en les talles de les samarretes, puc afirmar, després de deu participacions consecutives en la cursa, que hores d'ara queden molt poques coses per pulir. Tal vegada resaltaria dos aspectes. Per una banda, l'eixida, cal aguantar més la separació per calaixos, ja que cinc minuts abans del començament de la cursa ja s'havien difuminat i allí era tot un continu de corredors sense cap separació. Mentre que per l'altra, els punts d'avituallament. Pense que es poden fer una miqueta més llargs en l'espai. És a dir, separar més les taules i que, en compter d'estar en 20-30 mts (sobretot les entregues d'ampolles d'aigua) estigueren en 50-100 mts. Probablement per als primers corredors no siga un problema, ni per als que van a un ritme més tranquil, però per a tots els corredors que estan entre 2h 50' i 3h 20', que en són molts, els trenca el ritme perque es produeixen situacions conflictives com ara: creuaments per buscar l'aigua, accelaració-baixada brusca del ritme, etc, i tot, baix el meu punt de vista, per el curt espai disponible per agafar la beguda/gels, etc. 

Pel que fa el circuit, també estic en condicions d'afirmar que és el millor traçat que s'ha dissenyat mai: ràpid i totalment urbà. Aquesta condició fa que molts corredors trien València per fer marca personal i, sincerament, pense que és una gran elecció. Ara bé, no s'ha d'oblidar mai que estem front a un esforç màxim sostingut i que, equivocar-se en el ritme, com a tots ens ha passat en alguna ocasió, pot fer que el circuit es transforme en un tomba-gegants. 

Anant a la cursa, el dia pintava bé, després d'un divendres amb molt de vent, semblava que el dissabte, Cefiro, s'havia posat de la nostra part i no s'anva a aixecar aviat. De fet, no va ser fins a les 10, quan ja portavem una hora de cursa, quan vam notar clarament l'efecte del vent.  A partir d'eixe moment, ja va estar fent de les seves i segons les avingudes, era més o menys suportable. 
Als que anavem a córrer, després de tantes hores d'entrenament, les ganes per participar eren superiors a qualsevol inclemència d'últim moment. 

En quant als corredors que vam anar a córrer, quatre del TEAM i quatre més del C.A La Nucía anavem a donar la cara per València.  Iván Martí, José Benavente i Julio Barrachina participavem en la marató, mentre que Miriam Barachina ho feia als 10k. 

Als 10k, Miriam Barrachina afrontava la seua segona participació consecutiva en València i no va estar mal, acabant amb força i fent una cursa progressiva. Tal volta la prudència i la quantitat de gent dels primers quilòmetres, va fer que no s'apropara més a la seva marca personal. 
En qualsevol dels casos, va quedar contenta de la cursa realitzada i ja pensa en noves proves de 10k per al futur. (ací no se para..!)

Miriam i Julio, instants abans d'arreplegar el "dorsal". 


També va participar en els 10k el meu cosí Jorge Torrecilla, qui fidel a la cita amb les curses populars, va consolidant dia a dia la seva afició per la cursa a peu i va trobant noves motivacions personals. Jorge s'ha marcat el repte de afrontar la seva primera participació en una marató de cara al 2015.  Molt probablement siga en aquest mateix circuit, ja que "jugar en casa" és el millor per preparar una prova d'aquesta exigència. 
Des d'ací t'envie molts ànims i molta força, estic segur que amb la constància i l'esforç que estàs demostrant fins ara ho aconseguiràs! (ací estaré per contar-ho...) 

 Jorge i Julio, instants abans de començar a escalfar. 



Pel que fa als atletes del C. A La Nucía, Andrés Gilabert també hi va participar a la prova de 10k. Andrés va acabar amb un registre de 36'50'', marca que confirma que està fent una bona preparació invernal i que li vindrà perfecta de cara a la primavera i a les curses curtes, que són "l'especialitat de la casa".
Andrés ha estat construint una gran base durant aquest primer trimestre de la temporada, que ha mermat un pel la seva capacitat de rendiment actual. Necessita una mica de regeneració i encetar la nova etapa de la periodització per "trencar-ho tot". Ànim amic! 

Andrés Gilabert en acció durant la cursa dels 10k. 


Centrant-nos ja en la marató, erem varis els corredors que buscavem completar la cursa, cadascú amb el nostre propi objectiu, però amb la mateixa il·lusió tots. 

Com he dit, del TEAM participavem: José Benavente, Iván Martí i Julio Barrachina, mentre que del Club Atletisme La Nucía, van presentar-se en la línea de sortida: Michael Fletcher, Manolo Tirado i la valenta Maria del Mar Pérez qui, si no em falla la memòria, completava la seva primera participació en una marató amb un èxit total. 


La cursa va ser diferent en cada cas, anem per parts. 
Mentre que Michael la completava assolint marca personal: enhorabona màquina! moltes hores has estat treballant per fer-ho. 
Per contra, Manolo Tirado hagué d'abortar el seu intent de fer un temps determinat. Cal dir que per ser la primera vegada que s'enfrontava a una distància tan llarga i desconeguda per a ell,  no sols va acabar la marató, sinò que va assolir una magnífica marca i va aturar el cronòmetre en 3 hores. Al respecte del conformisme i de l'inconformisme de les marques obtesesque pels corredors, hi ha molta filosofia escrita, veritat Juan?.. 
Jo, coneixent al "gran Manolo", no tinc cap dubte que a la propera sí serà la vençuda i assolirà la marca buscada ja que, "ahí hay mucha calidad" i "musho Beti", "cowboy from Benidorm" 
Manolo, Michael i Andrés, què tres cracks! 



D'una altra banda, Ivàn Martí, qui havia completat un macrocicle de preparació curt, però eficaç, ja que venia d'un final de temporada molt bó, va tenir bones sensacions durant la cursa. Com a coneixedor del que suposa fer una marató a ritme exigent, Iván va pecar de prudent a la primera part de la cursa i va passar algo més lent  del que haviem pensat abans. Tot i això, va ser capaç de fer la segona part prou més forta que la primera, assolint marca personal que, en relació a l'anterior participació a València, va baixar en més de quinze minuts, aturant el cronòmetre en 2h i 57'06''. 
Molt bona cursa, però encara hi ha molt que rascar ahí. 
Amb paciència i sabent controlar el tempo de la preparació atlètica d'Iván, la progressió en les marques no ha fet més que començar (grande Iván!!) 





Julio, Iván i José, a la fira del corredor del dissabte. 

José Antonio Benavente, qui partia amb un bon macrocicle de preparació, no va tenir un dia favorable, factor amb el que ja contavem pels indicadors que ens donaven els darrers entrenaments. En aquesta línea va decidir, com així ho haviem acordat prèviament, aturar-se si les sensacions no eren bones i fer bona el refrany del corredor que diu: "si una prova no t'ha de fer millorar, almenys que no te faça empitjorar". Els que hem corregut una marató sabem de què parlem quan afirmem açò i ho sabem també perque, en més d'una ocasió l'hem acabada i hem allargat més del doble la recuperació de l'esforç al que et fa arribar la cursa. Estic conveçut que José tindrà, al llarg d'aquest any, una altra ocasió per afrontar la distància de 42.195 mts amb garanties d'èxit. El treball està a les cames, la qualitat està al cos, ara cal trobar la cursa i les circumstàncies favorables per fer-lo sortir: " a por ello! " 

Pel que fa a la meva cursa, una mescla d'emocions agres i dolçes són les que tinc al mateix temps. Dolça perque vaig acabar una cursa que l'any passat no vaig ser capaç. Agra, perque els problemes musculars van tornar a fer acte de presència i del quilómetre 38 al 42, vaig caminar més que córrer. 
No em vaig sentir bé del tot en cap moment i encara que vaig anar regulant-me i vaig frenar el ritme amb que havia començat la cursa, aviat vaig notar que no em sentava bé la beguda (km 5), fet que sabia que a partir de les dues hores de cursa ho anava a pagar... com així va ser.  
La marató té aquestes situacions, has d'entrenar molt, has d'entrenar-té molt bé, has de descansar bé i, a més a més, has de tenir el millor dia de tota a preparació el dia de la cursa. Si això no és així, podem passar moltes coses...

En relació a la meva cursa, voldria agrair l'ajuda i l'afecte amb que Abel va fer els darrers dotze quilòmetres amb mi, després de córrer la semana passada a la Behobia-San Sebastià, va vindre a ajudar-me en el tram final de la cursa. 
He de dir que sense la seva empenta, m'haguera costat molt més finalitzar. Lamento molt no haver pogut disfutar més de la cursa i de la cursa amb un gran amic com tú, però no era capaç de córrer: ni més, ni millor, però te prometo que un dia en farem una els dos per disfrutar-la des del metre 1 fins a la meta (San Sebastià ha dit algú ahí al fons? ) 



Agrair l'ajuda logística i el suport donat per Ana, Moi, Mònica, Mariola, Cris i Marc, encara que es pense el contrari, reforça molt emocionalment tindre-vos a peu de cursa: besitos. 


Ara toca recuperar-se, reflexionar sobre el que s'ha fet fins ara i reorganitzar la periodització per afrontar nous reptes. 

                                                                                   
Espero en aviat estar per ací. 





Abel, Miriam, Ana, Iván i Julio, minuts abans de començar les curses. 







Abans de marxar, aprofite per felicitar al meu fill Marc pel seu cinqué aniversari







No hay comentarios:

Publicar un comentario