29 nov. 2015

10K i MITJA MARATÓ DE BENIDORM en MEMÒRIA DE DANIEL JUÁREZ

Hola a tots: 
No és del gust de ningú començar una entrada d'un bloc com aquest, dedicat a les curses populars, amb aquestes paraules de tristesa, pero el que és cert és que no hi ha res que puga compensar la pèrdua d'una vida hunama, res. Si és que és possible, aquesta pèrdua encara es torna més dolorosa i irracional a la ment, si ocorreix de sobte, sense cap avís, a una persona jove i amb tota la vida per davant. Aquest era el cas del company Daniel Juárez, qui era una persona amb una vida activa, que jugava al futbol en el Benidorm i que va decidir participar amb els amics en l'edició d'enguany de la Mitja Marató de Benidorm. Tot anava bé fins que va arribar a meta on va caure al terra i ja no es va poder fer res per la seva vida. 

Cada vegada tinc més clar que no hi ha cap activitat que siga bona o roïna en sí mateixa i el cas de l'esport i l'activitat física, no és cap excepció. 

S'han escrit rius de tinta afirmant les bondats que té l'esport i el que pot aportar a la salut, és evident que que les pot tenir, no ho posaré en dubte, però aquestes bondats estaran presents SEMPRE QUE S'ACOMPANYE de les condicions que així ho afavoresquen i de les intencions amb que es plantegen. 

Baix la meva opinió, aquestes condicions passen INNEGOCIABLEMENT per portar un control sistemàtic de les capacitats funcionals i orgàniques que es posen en joc en la cursa a peu i per estar sota la supervisió d'un entrenador o preparador qualificat. Les revisions cardiològiques i les proves d'esforç han de formar part de les rutines d'entrenament, les analítiques i la dieta equilibrada o les visites al fisio i als podòlegs, són tan importants com acabar un entrenament en els temps previstos. 

Una vegada dit açò, crec que no és dia per fer massa comentaris de la cursa, ja que per a mi són aspectes superficials. 

Vos deixe amb unes fotos de la participació de Raúl Benavente, Cris Gómez, Quico Pérez, José Benavente i la resta de corredors del C.A La Nucía. 
Ens veiem en aviat pel bloc amb un altre ànim. 
Que me disculpe Iván perque s'ha colat aquesta crònica a la seva de la Jean Bouin, però les circumstàncies manen. 

Des d'ací, tots el que formem part de la familia de l'atletisme popular i que habitualment estem pel bloc, volem donar les nostres condolències als familiars de Dani i a tota la gent que l'estimava. 
D.E.P. Dani. 


















No hay comentarios:

Publicar un comentario