juliobarrachina: JOSÉ BENAVENTE ENCETA LA TEMPORADA AMB UN CARRERÓN A SIETE AGUAS

Hola a tots:

Si hi ha una cursa clàssica entre totes les que s'organitzen en territori valencià aquesta és, sense cap mena de dubte, el Gran Fondo Internacional de Siete Aguas (València).

Amb l'edició d'enguany, la que fa 36, Siete Aguas és un referent per als amants de la cursa a peu. Què es pot dir de la cursa que no s'haja dit ja? doncs, poca cosa. En el meu cas, puc comparar l'evolució organitzativa de la cursa respecte d'anys enrere, ja que feia quatre edicions que no hi anava. En aquest sentit, crec que el que més m'ha cridat l'atenció ha estat la col·locació en l'eixida de zones o "caixons" on cada corredor s'ubica segons el temps que pensa fer. Recorde passar per la línea de sortida i el cronòmetre portar més d'un minut llarg en marxa.. Afortunadament, a hores d'ara ja no és així, almenys per a tothom. Qui vol eixir o anar més fort, pot fer-ho i aquell que vol anar més pausadament, tampoc ha de soportar els nervis i ritmes dels primers. Tot i això, recomanaria a l'organització que no perguen de vista les possibilitats d'assimilar més volum de corredors en un circuit com aquest. Baix el meu punt de vista, no es tracta únicament d'assolir rècords de participació, sinò que aquestos vinguen acompanyat de qualitat i millores en la cursa en general i que repercutesquen directament en els corredors, EN TOTS i no sols en els que volen córrer ràpid. Tots formen part de l'ambient i entre tots escriuen la història d'aquesta llegenda de les curses populars.

Anant al que ha estat la cursa d'enguany, fins a Siete Aguas es van apropar atletes d'altíssim nivell que, com ja és tradició, van ser presentats per l'animador per a que el públic els coneguera una miqueta millor. Junt a ells i de forma més anònima, hi havia una grandíssima quantitat de corredors populars, de múltiples nacionalitats, que completaven l'espectacular i colorejat "pelotón", valga l'expressió ciclista. Entre ells estaven el corredors del Club Atletisme La Nucía: José i Michael.

Michael i José abans de començar la cursa.

Si estàs entrenant una miqueta a una cita com aquesta no podien faltar "corredors del terreny", així que, José i Michael van agafar el cotxe i van posar rumb a Set Aigües per participar-hi per quarta i primera vegada respectivament.

Amb diferents objectius, José i Michael afrontaven la cursa sabedors de la duresa i de l'estat de forma que cadascú tenia. Set Aigües té la virtut de recordar-te, mentre estàs en l'esforç, diverses coses:

Una costa que no pensaves que era tan dura, ho segueix sent!.
Una costa que no recordaves, ahí està.
L'estat de forma que pensaves que era un... igual no ho és!
Del 10 al 15, "la tornada" és igual o més dura que l'anada..
L'any que vé, vindré més entrenat!
La costera de la urbanització és terrible!
L'aire sempre dona de cara...
Podia haver regulat millor..

José en la "costa de la urbanització"

Anant a la cursa, José Benavente va eixir de forma controlada, més aviat lent que fort, ja que va fer els primers cinc quilòmetres sabedor que la cursa "de veritat" começa a partir del quilòmetre 10. En aquest punt de la cursa, qm 5, uns pocs metres després, passava Michael per la zona de meta i a qui animava jo amb energia (tengo el vídeo...)

Amb la veterania de qui ha participat quatre vegades seguides, José va adaptar-se a les seves possibilitats atuals, remontant posicions progressivament i apropant-se al ritme de cursa desitjat. Al final, va arribar en el lloc 28 de la general absoluta.
Probablement, si no hagueren modificat les categories habituals, José haguera quedat molt avant en categoria veterà.
El temps final va ser de 56'28'' reals, quedant-se a tan solts 40'' del seu millor registre, assolit la temporada passada, quan es trobava preparant el marató de València.
Córrer a 56' 30'' suposa portar una mitjana de 3'45'' per quilòmetre aproximadament que, si atenem a l'exigència del traçat no està gens malament, no senyor!

José entrant a meta..

He de confesar que no esperava una cursa tan brillant en aquests moments de la temporada com la que ha sigut capaç de realitzar José i, fonamentalment, per dos motius. El primer, perque no porta una acumulació gran d'entrenaments i els que ha fet, són de caire general. Però, si hi havia una aspecte que podia lastrar el rendiment en la cursa, era la gran quantitat de treball que ha tingut al mes d'agost.
L'UNOOM ha estat dia sí i dia també de gom a gom i això trenca molt la rutina d'entrenaments i descansos.

Amb l'estima que te tinc, encara m'alegra més donar-te l'enhorabona i felicitar-te per la cursa que t'has pegat. Has corregut molt intel·ligentment: eres un grande!!!

Finalment, degut a problemes musculars, Michel, al pas del qm 5, va abandonar la cursa. No passa res amic, l'any que bé més i millor, ànim!

Des d'ací vull fer arribar la meva enhorabona per a tots el corredors que van ser capaços d'acabar una cursa tan dura com la de Set Aigües, gran esforç van fer per arribar a meta, podeu estar ben contents.

Per acabar aquesta mini crònica, vos deixe amb unes fotos de la cursa.
L'any proper vos espere a tots per allí (a veure si puc participar-hi jo..)