ABEL SORRIBES PARTICIPA EN LA MARATÓ DE FLORENCIA

Hola a tots: 

Conec molts casos on la pràctica de la cursa a peu pa possible integrar moltes aficions en una la familia. Les més habituals solen ser el turisme i la gastronomia, ja que s'aprofita el viatge a cada competició per visitar i conéixer millor l'entorn de cada poble, ciutat i/o país. 

Aquest és el cas d'Abel i familia, que sempre que poden viatgen per tot arreu d'Europa mentre que participa en les matarons de les principals cuitats del vell continent. 

Enguany va ser Florencia, per la bellesa de la ciutat, la marató triada per passar uns dies amb els amics i la familia, amb l'excusa de fer allò que més ens agrada a tots els membres de la familia atlètica: córrer. 

Després de vàries temporades irregulars on no havia pogut encadenar molts entrenaments de forma consecutiva, l'últim diumenge de novembre estava marcat en roig des del mes d'agost. Amb aquesta idea vam començar molt poc a poc a preparar l'organisme i semblava que enguany la cosa anava agafant un altre color. Sortien els kilòmetres esperats, els rimtes eren els desitjats i les sensacions tornaven a estar on es van quedar anys enrere. Tot estava anant segons les previsions més optimistes i l'última conversa telefònica mantesa, així ho venia a confirmar.

Abel va participar en la mitja marató de Castelló i va ser allí, en plena cursa, on va notar una forta punxada en la zona de pubis que l'ha tingut "fora de joc" i sense poder córrer quasi 3 setmanes. Evidentment, tots els plantejaments respecte de la cursa quedaven en un segon lloc i ara tocava canviar el xip, lamentar-se el mínim i posar les mires en recuperar-se per, com a poc, estar en la línea de sortida. Una vegada allí, seria la cursa la que ens posaria al lloc i ens diria si podiem i debiem acabar-la, o era millor aturar-se i continuar amb la recuperació amb més calma. 

Vam apostar per tractar de recuperar la lesió, deixar de banda les càrregues específiques, sabedors que el treball de base estava a les cames ja, i centrar-nos en totes aquelles activitats complementàries i mesures regeneradores que teniem al nostre abast, pensant sempre en ANAR a la marató i en CÓRRER. 

Així vam reconvertir la preparació i així Abel va demostrar, una vagada més, la seva envidiable capacitat de superació personal, l'enorme actitud d'esforç i d'autosuperació i l'alt nivell d'autorregulació que ha anat adquirint amb el pas dels anys. 

Hui no és el moment de parlar de marques o de posicions, hui és un dia per festejar i compartir amb tots els que te coneixem l'èxit esportiu aconseguit per haver acabat la marató i haver sigut capaç de sobreposar-te a un entrebanc físic i emocional tan dur, de forma espectacular. 

Per això, en nom de tots els membres del grup, et done l'enhorabona, et felicite i ens fas sentir a tots orgullosos de tú. 

Ara, a recuperar-te del tot i ja pensarem què fem i cap on tirem. 

Seguim sumant! 

Salut!

El gran Abel Sorribes, divuitena participació en una marató assolida! GRANDE!

WEB OFICIAL